CHANGE LANGUAGE:

facebook

Què fer pels voltants

Home / Què fer pels voltants

Sant Vicenç de Montalt

Sant Vicenç de Montalt és un poble encantador  i càlid, situat entre el mar i la muntanya. És una petita i tranquil·la localitat amb una excepcional situació geogràfica i de clima mediterrani.

La seva ubicació, només a 35 km de Barcelona, fa possible que l’accés al poble des d’altres localitats sigui fàcil, ja sigui en transport públic,  inclòs el ferrocarril, com en transport particular.

Les persones a qui els agrada passar el temps lliure de forma activa poden jugar al golf al famós camp de golf del poble. També es pot navegar o passejar, anar en bicicleta, córrer pel parc nacional o per la platja.

El preciós Parc Germans Gabrielistas, amb una extensió de 4 hectàrees, compta amb flora autòctona amb arbres centenaris d’un inqüestionable valor natural. Fa uns anys, després d’haver restaurat una antiga mina d’aigua, fou possible omplir un petit llac que es troba dins del parc, el qual serveix de refugi a nombroses espècies d’ aus cantores.

Els segles de la història del poble es veuen reflexats a les típiques cases rurals que es mantenen al centre de Sant Vicenç de Montalt, així com a la capella de Sant Vicenç que data del segle XVI. També destaquen unes torres de defensa i de vigilància, part de les quals es troben dins de residències privades.

El centre històric alberga l’esglèsia de Sant Vicenç, construïda a finals del segl XVI, just després de la separació entre les parròquies de Sant Vicenç i de Sant Andreu de Llavaneres. La primera pedra del nou temple es va col·locar el 29 d’agost de 1591.

Per una altra banda, la zona del carrer Ginesta és més moderna, es respira la cultura emprenedora local. Allà podreu trobar tot tipus de negocis i botigues. Des de perruqueries fins a peixateries, botigues d’alimentació, cafeteries i restaurants. En algunes d’elles es venen productes exclusius i cuidadosament seleccionats, típics de la regió.

Situat a la Comarca del Maresme, als peus del Montalt de 595 metres d’alçada, ens ofereix un bell contrast de matissos en blaus i verds a l’obrir-se al mar, amb unes platges netes i aigües tranquil·les enmarcades pels bonics paisatges de muntanya del Parc de la Serralada Litoral, una àmplia reserva natural situada entre el Maresme i el Vallès Oriental.

Pel costat del mar, a Sant Vicenç de Montalt trobareu el passeig marítim, anomenat passeig del Marqués de Casa Riera. En aquest lloc, es troben cases de la burgesia catalana dels segles XIX i XX, que conformen el conjunt arquitectònic, edificat en aquella època a la vora del mar, millor conservat del Maresme.

A la platja es troben restaurants famosos a tota Espanya, que ofereixen plats regionals i productes ecològics, sans i saborosos de tota la regió. Romanen oberts durant tot l’any.

Sant Vicenç compta amb una extensa platja de 1.237 metres de llargada i 70 d’amplada, que destaca per les seves aigües tranquil·les de color blau i una arena de gra gruixut i daurat. La platja compta amb gandules d’ús gratuït, des d’on podreu apreciar les millors vistes de Barcelona.

El camp de golf de Sant Vicenç de Montalt disposa d’un recorregut de 18 forats. Compta amb unes excelents vistes al mar i a la Cordillera Litoral. Mentres estigueu jugant, podreu apreciar l’autèntic paissatge mediterrani.

Tots  els dijous al matí a la plaça del poble (nucli històric) i tots els dissabtes al matí a l’avinguda Toni Sors (zona deportiva) es celebren mercats setmanals, on podreu comprar fruita i verdura fresca, mel, així com productes alimentaris regionals i artesania típica de la zona.

Sant Vicenç de Montalt és famòs per dues grans i plenes de color festes celebrades el 22 de gener, en honor del patró del poble, i el 15 d’agost.


Caldes d’Estrac

El terme municipal de Caldes d’Estrac, conegut també com Caldetes, és un dels que té la superfície més reduïda del país, amb una extensió de 0,74 km quadrats.

Als anys 1875-1920, Caldes d’Estrac era una ciutat freqüentada per la burguesia barcelonesa degut als seus banys termals i el seu ambient d’estiueig. La construcció d’una pesada carretera penjant que va tenir lloc als anys 60, així com de les edificacions residencials als afores del poble als anys 90 del segle XX van accelerar el desenvolupament del poble.

Caldes d’Estrac compta amb diversos atractius turístics que la converteixen en una zona visitada per milers de turistes durant totes les èpoques de l’any.

Podeu admirar la ciutat des de molts aspectes, tant el cultural com l’històric. És recomanable realitzar la ruta modernista. També té èxit la ruta literària. Ademés, podreu contemplar la Fundació Palau que conté el Punt d’Informació Turística, els centres d’interès arquitectònic amb torres de vigilància, boniques residències i cases rurals.

El municipi atrau també molts visitants que centren el seu interès en el paisatge i l’entorn natural relacionat amb  el termalisme. A Caldetes podrà disfrutar dels famosos banys termals.

El litoral marítim de Caldes d’Estrac és un lloc d’interès per tots aquells que volen disfrutar del bon clima i banyar-se al mar. Les platges caldenques han obtingut en vàries ocasions la màxima distinció de qualitat per l’excel·lència de les seves aigües i instal·lacions, la Bandera Blava, que otorga cada any la Unió Europea.

Caldetes té dues platges: la dels Tres Micos i la del Kalima.


Tossa de Mar

Tossa de Mar és un famós balneari situat a la província de Girona. Des de que la localitat va  prohibir les corrides de braus, aquí es celebren els congressos mediambientals de la Unió Europea. La ciutat es coneguda sobretot pel seu casc antic medieval (Vila Vella), molt ben conservat i un dels més preciosos d’Espanya, i les seves fortificacions defensives que daten del segle  XII.

Al passat, Tossa de Mar era lloc de trobada per artistes de tot el món. El pintor Marc Chagall la anomenar  el «paradís blau». L’actriu nord-americana Ava Gardner també es va enamorar de Tossa de Mar durant el rodatge de la pel·lícula «Pandora i l’Holandès errant», i la seva estàtua adorna un dels miradors de la localitat. Un altre record d’aquest personatge famós de la televisió són els dolços coneguts com «petons d’Ava Gardner», fets a base de merenga de diferents sabors.

Abans de que les temperatures que a l’estiu superin els 30ºC, podreu refrescar-vos visitant una de les precioses cales dels voltants.
El centre de la ciutat està ple de petits negocis i cafeteries, fet que aprecien sobretot els nombrosos turistes. No falten tampoc restaurants que ofereixen plats típics de la zona, habitualment  peix, i productes regionals.

La Vila Vella és un conjunt urbà medieval extraordinari, amb els seus estrets carrerons adoquinats i les seves meravelloses vivendes típiques de Catalunya. Uns murs de pedra envolten l’àrea coneguda com El Barri Vell. Si us hi fixeu bé, notareu una petita entrada que dóna accés a una petitona cala, on els pescadors fa temps acostumaven a deixar els seus vaixells després de llargues hores al mar. Aquest accés es coneix com «el forat del demoni».

Una de les atraccions turístiques més visitades de Tossa de Mar és la seva impressionant muralla medieval, construïda entre el segle XII i XIII. No us podeu perdre el passeig al llarg del seu contorn, sobretot quan el sol es pon a l’horizont, ja que les vistes durant la posta de sol són espectaculars. La muralla consta de quatre torreons i tres torres cilíndriques de vigilància, essent la principal d’elles la Torre d’en Jonàs, que domina la cala.

Al punt més alt de la muralla trobareu el Far de Tossa, és a dir el far de Tossa de Mar. Es situa on fa segles es trobava un castell amb una torre de vigilància. Val la pena anar-hi ja que tot just al costat es troba el Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània, el museu que proporciona informació completa sobre els fars que il·luminen les aigües del Mediterrani.

A l’esglèsia parroquial de Sant Vicenç, que data del segle XVIII, es troba una de les còpies més fidedignes  de la figura de la Verge de Montserrat.

Durant tot l’any a la ciutat es celebren festes i festivals, essent uno d’ells el famós Festival Internacional de Rumba Catalana.


Figueres

Figueres és un poble situat a la província de Girona, a uns 140 km de Barcelona. Aquí va néixer i morir Salvador Dalí. Figueres alberga la fantàstica i surrealista Casa Museu de Salvador Dalí dedicada al famós pintor surrealista nascut a Figueres el 1904. El museu va ser construït sobre les runes d’un antic teatre i convertit en el que és ara: una combinació estranya i a la vegada excepcional de les obres i peculiars i increïbles creacions de Salvador Dalí. Allà es poden apreciar centenars d’obres de Dalí, així com obres d’altres artistes (com Duchamp o Picasso), que perteneixen a la seva col·lecció privada. El museu, dissenyat pel mateix Dalí, està ubicat en un edifici del segle XIX, destruït durant la Guerra Civil espanyola i reconstruït per l’artista en un estil surrealista, així com a la torre colindant anomenada Torre Galatea en honor a la dona morta de l’artista (abans part de la muralla i originalment dita Torre Gorgot). El museu va obrir el 1974, la torre (comprada per les autoritats de Figueres quan el primer edifici va resultar no ser el suficientment gran) el 1984. A la Torre Galatea, Dalí hi va viure durant els últims anys de la seva vida (després de l’incendi del Castell de Púbol, on va sofrir lesions de gravetat) gairebé fins a la seva mort  (va morir a un hospital de Figueres). Està enterrat  en una cripta sota l’edifici del museu. La Casa Museu de Salvador Dalí és el segon museu més visitat d’Espanya, després del Prado.

També val la pena visitar l’esglèsia parroquial gòtica de Sant Pere de Figueres, la seva història es remunta al segle XI (després el temple va ser remodelat vàries vegades), els voltants del carrer principal de Figueres conegut com La Rambla, o veure el Castell de Sant Ferran, una fortalesa del segle XVIII situada a un turó al nord-est del centre del poble.
L’enorme fortalesa del Castell de Sant Ferran, que s’estén sobre més de 30 hectàrees, va ser construïda a meitat del segle XVIII, durant el regnat de Ferran VI, després de que – com a resultat de les estipulacions del Tractat dels Pirineus de 1659 – una altra fortalesa important de la regió, el  Fort de Bellegarde en Le Perthus, va caure a mans franceses. El febrer de 1939, el Castell de Sant Ferran  va acollir l’última sessió de les Corts Republicanes; poc després la fortalesa va ser ocupada per l’exèrcit del general Franco. Fins fa poc la fortalesa funcionava com a presó, actualment està oberta als turistes.

Figueres és un dels tres punts que conformen l’anomenat Triangle Dalinià. Els altres són Port Lligat i Púbol.

Port Lligat (o Portlligat) és un poble situat a una de les cales del cap de Creus , a 2 km al nord-est del centre de Cadaqués, on l’any 1930 Dalí va comprar una cabana de pescadors (poc temps després va comprar-ne d’altres) per convertir tot el conjunt en un laberint d’habitacles que ell mateix va dissenyar i que durant dècades seria la seva residència d’estiu. Dalí va viure allà uns mesos a l’any amb la seva esposa Gala, fins la seva mort el 1982. El tercer punt estratègic del Triangle Dalinià és l’abans anomenat poble de Púbol, on el 1968 l’artista va comprar un castell medieval en ruïnes i el va restaurar en un estil surrealista per regalar-lo a Gala. Gala Dalí va morir el 1982 a Port Lligat i va ser enterrada a Púbol. Dalí va viure allà un temps després de la mort de la seva esposa, fins el tràgic incendi on va sofrir cremades i després del qual mai va tornar a Púbol, malgrat que era allà on havia preparat  el seu propi lloc d’enterrament als soterranis del Castell, al costat de la tomba de la seva muller. A partir de 1996, el castell de Gala (Castell de Púbol, Castell Gala Dalí) està obert a visites turístiques.


Cadaques

Cadaqués es troba a l’extrem del cap de Creus, separat de terra ferma per dos turons: el Puig de Paní i el Puig de Bufadors. A la pràctica, fins a finals del segle XIX l’accés més fàcil a la localitat era per via marítima. No obstant, el vertader encant de Cadaqués consisteix en la seva estructura urbanística: els seus carrerons estrets, les seves blanques cabanes de pescadors amb teulades vermelles, les seves marines ubicades a cales de pedra i els seus turons des d’on podreu observar el paisatge de la badia. Aquesta singularitat del poble atreia a artistes eminents, no només els nascuts a Espanya, al llarg del segle XX.

Cap d’Aques és el nom català que es tradueix a l’espanyol per «Cabo de Rocas». I efectivament, les roques formen part inseparable del paisatge, tant de l’extrem del Cap de Creus, com també de l’extens parc natural que es troba en ell. Per tant, el sol fet d’arribar a aquest destí seguint uns camins serpentins i traïdorencs és una atracció per ella mateixa.

Baixant per l’impressionant pendent a aquest poble portuari ens espera la primera meravella, la badia brillant al sol i el laberint de façanes blanques del barri pesquer de Portlligat.

El cor de Cadaqués és en principi una ciutat medieval envoltada d’un mur amb les restes de l’antiga fortalesa empotrades a la seva estructura. S’ha de donar un passeig pels seus estrets carrers adoquinats (construïts amb còdols provinents de les badies veïnes). Per damunt  del casc antic, situat a un petit turó, s’aixeca la silueta de l’Esglèsia de Sta. Maria de Cadaqués d’estil gòtic tardà. Encara que per fora no sembla res especial, destaquen parts del seu interior: un altar barroc policromat de 23 metres d’alçada i un orgue construït pel mestre Josep Boscà els anys 1689-1691. S’ha de dir que abans al seu lloc es trobava un altre temple destruït l’any 1543 per un famós pirata turc, Barba-rossa.

A principis del segle XX, Cadaqués es va convertir en un balneari freqüentat per la alta societat de Barcelona i d’altres aglomeracions principals de Catalunya (Girona, Figueres). Allà també tenia la seva residència d’estiu la família de Salvador Dalí. El més probable és que l’artista ja de petit s’enamorés d’aquest encantador poble, ja que a la cúspide de la seva fama,  després de tornar de Nova York el 1948, és aquí on es va instal·lar de forma permanent amb la seva parella i musa, Gala (el pintor va morir el 1989). La seva residència familiar actualment funciona com a museu (la Casa Museu de Salvador Dalí). Visitant l’interior de la casa, podem apreciar com vivia l’artista. S’exposen els seus mobles – tan controvertits com el seu art  – i les seves peculiars escultures que recorden les seves famoses pintures.

El víncle de l’artista amb el poble s’ha reflexat al seu art. Caminant per la costa, arribarem a una tranquil·la cala amb una roca especial. Una mirada a la seva forma ens permet entendre que aquesta formació va servir a Dalí de patró per pintar el quadre titolat El Gran Masturbador. No obstant, el Cadaqués artístic no només és Salvador Dalí. Aquí també descansaven o buscaven inspiració (i amb raó) artistes com Picasso, Chagall, Duchamp, Max Ernst, Federico García Lorca, Eugeni d’Ors o Luís Buñuel.

Cadaqués és un lloc perfecte per descansar  a la vora del mar. Al poble i  els  seus voltants salvatges es troben més de vint platges d’arena i pedra o només de pedra. Finalment, Cadaqués podrà captivar-nos amb una exquisida gastronomia local oferida pels bars i restaurants. Els exquisits peixos i marisc van fer famosos als pescadors de la zona ja a l’Edat Mitjana (les anxoves de Cadaqués s’aprecien també fora d’Espanya). Les especialitats de la gastronomia local són: la paella de marisc, el suquet d’escórpora, les sardines, la daurada, els eriçons de mar, la llagosta i els musclos. Per les nits, els visitants dels bars podran disfrutar d’una àmplia oferta d’esdeveniments.


Girona

Girona – anomeda la ciutat més romana d’Espanya – segueix impressionant tant als turistes que la visiten de camí a Barcelona, així com als que tenen la intenció de conéixer-la millor. La ciutat té el casc antic medieval millor conservat d’Espanya i  l’antic call, un dels més grans d’Europa.

La història de la ciutat es remonta als primers assentaments dels íbers de la tribu dels Indigetes trobats al pla de Girona. L’any 77 aC., Gneu Pompeu Magne, un exitós general  i polític romà, va construir un assentament fortificat opidium sobre la Via Heraclea. Així és com es va establir Gerunda, una ciutat que des de llavors no ha deixat de créixer.

El casc antic de Girona no és només un dels millor conservats, sinó també el lloc més emblemàtic d’Espanya. Les parts més antigues, incloses les restes de la muralla daten del segle IX. És un veritable plaer passejar pels estrets carrerons, sobretot durant la festa de les flors (temps de flor), que aquest any es celebra del 10 al 18 de maig.

No us podeu perdre la visita als banys àrabs que malgrat tenir més de 800 anys estan molt ben conservats. S’assemblen  a d’altres llocs històrics d’aquest tipus a Espanya, entre d’altres els de Granada i Ronda. Els banys consten de tres recintes, a cadascun d’ells es banyava amb aigua de diferent temperatura.

La Catedral de Santa Maria domina la ciutat. Construïda entre els segles XI i XVII, presenta tres estils arquitectònics: romànic, gòtic  i barroc. És un veritable fenòmen arquitectònic – posseeix la nau més ampla del món, amb una amplada de 22 metres.

Als voltants segurament trobareu el racó més pintoresc de Girona: El Call. Es tracta de la jueria, una de las més grans i millor conservades del món. Els seus orígens es remonten al segle IX i el seu final es data al segle XVI, que és quan va començar la persecució dels jueus a Espanya. Actualment aquesta àrea està plena de cafeteries i floristeries. El laberint de carrerons i escales costerudes li dóna un toc especial.

Les façanes colorides de les cases que donen al riu Onyar (Cases d’Onyar), construïdes a partir del segle XVII (no obstant  la majoria d’elles va ser construïda al segle XX) sobre l’antiga muralla constitueixen la imatge més emblemàtica de la ciutat.


Sitges

Sitges és una localitat i un balneari situat a la Costa del Garraf. La seva població és de 300.000 habitants, dels quals un 35% són d’origen holandès, francès, britànic  i dels països escandinaus. El seu origen es remonta a l’època romana. A partir del segle XIV, Sitges pertanyia al comtat de Barcelona.

El poble té estretes platges d’arena de 4 km de llarg. Seguint el litoral de Sitges podem trobar un total de 17 platges, moltes d’elles són nudistes. Els bars i les cafeteries dels pintorescos carrerons de Sitges són molt visitats no només pel jovent de Barcelona. L’abundant vida nocturna, l’ambient relaxat, l‘hospitalitat i la tolerància dels habitants de Sitges són raons per les quals el poble s’ha convertit en un dels centres més populars del turisme gai.

El Carnaval de Sitges, amb una història de més de cent anys, és  l’esdeveniment  més important que  cada any comença per Dijous Gras.

No obstant, Sitges no és només un destí d’estiu. Durant tot l’any, es realitzen moltes activitats diferents. Entre els esdeveniments més freqüents hi ha: el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, les celebracions del carnaval, el festival Jazz Antic i també el Ral·li Internacional de Cotxes d’Època Barcelona-Sitges. Sitges es mereix una visita durant la Setmana Santa, ja que els carrers per on passa la processó estan cobertes de catifes de flors.

Es recomana visitar: l’esglèsia de Sant Bartolomeu i Santa Tecla d’estil barroc, l’edifici de l’Ajuntament d’estil modernista i també la Casa Bacardí.

També destaca la natura de Sitges amb les seves reserves naturals, com el Parc Natural del Garraf o el Parc Terramar, que formen una proposta interessant per un berenar familiar enmig de la natura.


Barcelona

Barcelona, la capital de la comunitat autònoma de Catalunya, considerada una de les ciutats més boniques i més agradables del món. Aquí es barregen totes les nacionalitats, colors de pell, religions i ideologies.

És la ciutat de Gaudí , Miró, Picasso, Dalí. Una ciutat esbojarrada, ciutat d’arquitectes i artistes, on res és impossible. Però també, és la ciutat dels parcs, les platges i places tranquil·les i d’una història extraordinària.

Existeixen milers de llibres i publicacions sobre Barcelona. Al no ser capaços de descriure la nostra estimada cuitat amb tant poques paraules, us recomanem que consulteu les següents pàgines web que us ajudaran a conèixer la capital de Catalunya i a planificar la vostra visita. Estem segurs que us enamorareu d’ella al igual que nosaltres.


La Roca Village

Un paradís per als amants de la moda, les compres i el menjar. Aquest  famós poble amb més de 130 botigues dels dissenyadors i les marques més reconegudes del món es troba a pocs minutos del nostre xalet. Varis restaurants, ajuda d’un conserge, informació turística, descomptes per vols…. Ben mirat, val la pena  fer-hi un cop d’ull.